Punts de vista actuals sobre el mecanicisme

El Mecanicisme és una teoria filosòfica i científica que explica el comportament del univers basant-se únicament en els conceptes de matèria i de moviment, i en unes lleis matemàtiques que determinen la seva relació.

Per a Descartes el Mecanicisme és determinista; açò, aplicat a la res extensa, suposa un gran avanç respecte a la concepció que hi havia a l’època. No obstant, aplicat a la res cogitans planteja seriosos problemes morals, doncs significaria que les idees i el comportament humà estan predeterminats i açò seria un atemptat contra la llibertat individual. Descartes sempre ho negarà argumentant que l’ànima no té extensió i per tant no es pot veure afectada per lleis mecàniques i que la llibertat consisteix en moderar sometre els instints i passions involuntàries i irracionals al domini de la raó.

Avui aquest dilema continua vigent: al camp de la neurociència es planteja des de fa temps l’interrogant de si el comportament humà és totalment lliure i voluntari, o si pel contrari, està determinat per reaccions bioquímiques i fisiològiques.

D’una banda estan els que, com Descartes, pensen que l’ésser humà és lliure i conscient quan pren decissions. Açò pren una connotació ètica, doncs significaria que els actes tenen valor moral, i ens diferenciariem en açò de la resta dels animals.

D’altra banda estan els que opinen, amb una visió científica i materialista estricta, que el comportament té una base molecular i neurològica. Si açò es demostrara, implicaria un canvi vertiginós en la societat: davant qualsevol acte es podria alegar inconsciència i tenir impunitat (com una mena de ‘demència’): no seriem moralment responsables del que fem i sentim, i significaria que la superioritat humana no és total, que no som inmunes al determinisme. Aquest punt de vista comportaria problemes morals, però afavoreix una investigació beneficiòs per a tractaments i diagnòstics clínics, i per a entendre la base cognitiva del comportament des d’un punt de vista científic, és a dir, descobrir que ens porta a actuar com ho fem.

La vella polèmica determinisme-llibertat s’ha mantingut al llarg dels segles i es replanteja cada vegada que la ciència del comportament dóna un nou pas. El triomf de la mentalitat cientifista en la societat contemporània i la valoració del coneixement que proposa la investigació científica per a sobre altres tipus de sabers, poden arribar a imposar una visió dels valors ètics i de la dimensió emocional de la vida humana massa depenent dels principis de les ciències biològiques i del cervell. No només la neurociència ha esclatat, sinò que pràcticament per a qualsevol disciplina tradicional ara hi ha la versió neurocièntifica. Així, s’investiguen àrees com la neuroètica, o la neuroestètica. El debat cartesià, lluny de tancar-se, està més viu que mai. L’haurem de seguir de ben a prop.

Deja un comentario...

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s